INTRODUCCIÓ

La Lapònia és una regió del nord d'Europa la qual els seus límits són difusos, però, d'una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons o samis: la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola (Rússia)

Aquesta regió que coneixem amb el nom de Lapònia, té com a noms originaris Lappland, en suec, Lappi, en finès, i Sanednäm, en sami (nom que hem utilitzat en l'enllaç del nostre blog http://sameadnam.blogspot.com). Els samis o lapons són el poble que viu a la Lapònia a part dels russos, finesos, suecs i noruecs, i que tenen un estil de vida basat en la transhumància. Es creu que fa uns 10.000 anys que aquests s'hi establiren i a partir del segle XII van patir un procés d'evangelització, això si, sense eliminar les creences animistes tradicionals. Els samis sumen uns 70.000 habitants del total de la Lapònia (2.317.159 habitants) i tot i que la cria de rens és una activitat important, són igualment caçadors, pescadors i recol·lectors.

Les muntanyes, d'origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords. Hi abunden els llacs morènics (Inari). Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l'oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos (Kemi, Muonio), i són rics en salmons i truites. El clima és fred, amb temperatures sota 0°C durant sis o set mesos; l'hivern és llarg, i durant tres mesos el sol és per sota de l'horitzó; l'estiu és curt, i el sol lluu contínuament de maig a mitjan juliol. Les precipitacions són moderades, però la neu cobreix el sòl alguns mesos. El N és cobert de tundra, i el S, de bosc de coníferes. Només a les valls conreables (patates, farratge i algun ramat de bovins) hi ha establiments permanents, com també als centres miners i comercials. El principal recurs de la regió són els jaciments de ferro (reserves de 3 000 milions de tones) de les muntanyes de Kirunavaara i Luosaavaara, a Suècia, principalment els de Kiruna i Malmbergat; el mineral té un alt contingut de ferro i és transportat per ferrocarril al port de Narvik (Noruega) per a l'exportació o és usat en la indústria metal·lúrgica de Luleå (Suècia). També hi ha mines de níquel. La construcció de noves carreteres ha donat lloc a un turisme considerable.