L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor dels oceans mundials. Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una àrea d'aproximadament 14.056.000 km². Pràcticament envoltat de terra, l'oceà està rodejat de les masses terrestres d'Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Grenlàndia i un bon nombre d'illes, així com pel mar de Barentsz, el de Beaufort, el de Grenlàndia, el de Làptev, el de Lincoln, el de Noruega, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Està connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia.
Una serralada submarina, la dorsal de Lomonósov, divideix l'oceà Àrtic en dues conques: l'eurasiàtica, o de Nansen, que té una profunditat entre 4.000 i 4.500 m, i la nord-americana, o hiperbòria, que té 4.000 m de profunditat, aproximadament. La topografia del fons marí està caracteritzada per les cadenes de blocs de falla, les planes de la zona abissal, les profunditats oceàniques i les conques.
L'entrada d'aigua més gran ve de l'Atlàntic pel corrent de Noruega, que després flueix per la costa eurasiàtica. L'aigua també entra al Pacífic per l'estret de Bering. El corrent de Grenlàndia Oriental és la sortida d'aigua més important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es glaça. El gel cobreix la major part de la superfície oceànica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelació la major part del temps. L'Àrtic és una font important d'aire molt fred que inevitablement es mou cap a l'equador, i quan troba aire més càlid a les latituds mitjanes provoca pluja i neu. Hi ha poca vida marina allà on la superfície de l'oceà està coberta de gel tot l'any; la vida, però, abunda a les àrees obertes, especialment a les més meridionals. Els principals ports es troben a les ciutats russes de Múrmansk i Arkhànguelsk. L'oceà Àrtic és important estratègicament al ser la ruta més curta entre la costa del Pacífic nord-americana i Europa.
Àrea
• total: 14.056 milions de km²
• nota: inclou la badia de Baffin, el mar de Barentsz, el mar de Beaufort, el mar de Grenlàndia, la badia de Hudson, l'estret de Hudson, el mar de Kara, el mar de Làptev, el mar de la Sibèria Oriental, el mar dels Txuktxis i altres masses d'aigua tributàries.
• Línia de costa: 45,389km
• punt més baix: conca de Fram -4,665 m
• punt més alt: 0 m (nivell del mar)
La superfície central està coberta per una capa de gel en moviment d'uns 3 m de gruix de mitjana, encara que en alguns punts pot ser de tres vegades més; la circulació és en el sentit de les agulles del rellotge al corrent de Beaufort, però va gairebé en línia recta des de les illes de Nova Sibèria (al nord de Rússia) fins a l'estret de Dinamarca (entre Grenlàndia i Islàndia); el gel està envoltat de mar oberta durant l'estiu, però a l'hivern duplica la seva mida (i fins i tot més) i arriba fins a les masses de terra; el 50% de l'oceà està situat damunt la plataforma continental (el més gran percentatge de qualsevol oceà), mentre que la resta és una conca central interrompuda per tres dorsals submarines (la serralada Alfa, la serralada de Nansen i la dorsal de Lomonósov).
Els recursos naturals que més hi abunden són: conglomerats de sorres i graves, dipòsits detrítics, nòduls polimetàl•lics, camps de petroli i gas, peix, mamífers marins (foques i balenes).
Ports principals:
• Estats Units: Barrow, Prudhoe Bay
• Canadà: Inuvik, Tuktoyaktuk, Nanisivik
• Noruega: Longyearbyen, Kirkenes, Vardø
• Rússia: Murmansk, Arkhànguelsk, Labytnangi/Salekhard, Dudinka, Igarka, Dikson, Tiksi, Pevek
